Les normes d'accentuació (paraules agudes, planes i esdrúixoles)

• Les paraules AGUDES són les que tenen la sil·laba tònica en la última posició.

Exemples: hu-ra-cà, sor-tir, de-mà.

Les paraules agudes s'han d'acccentuar quan acaben en les següents terminacions:
-a, -e, -i, -o, -u
-as, -es, -is, -os, -us (si et fixes, és igual que a sobre però en plural)
-en, -in

Exemples: mitjà, aniré, camí, avió, ningú, partiràs, després, avís, deliciós, intrús.

• Les paraules PLANES són les que tenen la sil·laba tònica en la penúltima posició.

Exemples: plu-ja, mà-xim, tí-mid

Les paraules planes NO s'han d'acccentuar quan acaben en les següents terminacions:
-a, -e, -i, -o, -u
-as, -es, -is, -os, -us (si et fixes, és igual que a sobre però en plural)
-en, -in

Exemples: tòxic, carnívor, tèxtil, pròxim, últim, ràpid, fotògraf.

• Les paraules ESDRÚIXULES són les que tenen la síl·laba tònica en l'antepenúltima posició.

Aquestes s'accentuen sempre:
Exemples: Mú-si-ca, lí-qui-da, lò-gi-ca.


QUÈ ÉS LA SÍL·LABA TÒNICA?
FES CLICK AQUÍ

QUADRE RESUM