Quan hem d'utilitzar "sinó" o "si no"

Utilitzem "sinó" per indicar una oposició. (Exemple: no hem anat a la platja, sinó que hem anat a la piscina; no hem comprat pa, sinó que hem comprat pizza).

Utilitzem "si no" per indicar una frase negativa (Exemple: si no haguéssim anat a esmorzar, no estaríem aquí).

Els barbarismes

Els barbarismes són paraules d'altres llengües que no estan acceptades en una altra llengua i que, per tant, no estan ben dites.

En català, els barbarismes més utilitzats són els castellanismes, a causa de la influència del castellà sobre el català al llarg dels segles.

Exemples:

• Basura ---> brossa
• Mail---> correu electrònic
• Té mala pota---> té mala sort
• Menos mal--->encara sort

Els articles, les conjuncions i les preposicions

L'article va abans del nom i concorda en gènere (femení i masculí) i en nombre (plural i singular).

Les conjuncions són nexes que uneixen oracions i paraules. 
Com a conjuncions tenim: i, ni, però, ara bé, per contra, sinó, o, o bé, altrament, a més a més, d'altra banda, ni... ni, o...o, entre...entre, no solament, sinó que, on, allà on, quan, mentre, després, etc.

Exemple: no havia carn ni botifarra. 


Les preposicions són un altre element gramatical que hem de conèixer. Aquestes són: a, amb, de, en, per, per a, contra, entre, malgrat, segons, sense, cap a, des de, fins, fins a, sota. 

Accent obert o tancat?

En català hi ha dos tipus d'accent: l'obert (`) i el tancat (´)

A continuació et donaré alguns consells per accentuar:

• La lletra "a" sempre porta l'accent obert.

Exemple: màquina, casolà, fàcil, etc.

• La lletra "u" i la "i" sempre el porten tancat.

Exemple amb "u": útil, algú, 

Exemple amb "i": líquid, tímid, etc.

• Les lletres "e" i "o" poden portar l'accent tancat o obert, perquè es poden pronunciar de dues maneres diferents. Decidir i identificar quan una "e" o una "o" porten accent obert o tancat pot resultar difícil. Ens podem ajudar de la pronúncia, en alguns casos, i també de la memòria visual.

Exemple amb "e": cafè, pèsol, època, bé, també, després, només, etc.

Exemple amb "o": arròs, camió, estómac, perdó, però, això, etc.

Taula resum:

Paraules prohibides

A

• Així
• Arribar
• Això
• Allò

B

• Banyador

C

D

• Després
• Demés

E

• Esmorzar
• Estació

F

G

• Gairebé

H

• Habitual

I

J

K

L

• Lloc

M

• Més
• Mes (exemple: febrer, març, ... i quan és una suma).

N

• Només

O

P

• Pastisseria
• Provable
• Però
• Pels (per+els)

Q

• Quasi (casi, cuasi)

R

S

• Sinò

T

• També
• Té (verb tenir)
• Te (infusió)

U

V

• Vacances

W

X

Y

Z

Les normes d'accentuació (paraules agudes, planes i esdrúixoles)

• Les paraules AGUDES són les que tenen la sil·laba tònica en la última posició.

Exemples: hu-ra-cà, sor-tir, de-mà.

Les paraules agudes s'han d'acccentuar quan acaben en les següents terminacions:
-a, -e, -i, -o, -u
-as, -es, -is, -os, -us (si et fixes, és igual que a sobre però en plural)
-en, -in

Exemples: mitjà, aniré, camí, avió, ningú, partiràs, després, avís, deliciós, intrús.

• Les paraules PLANES són les que tenen la sil·laba tònica en la penúltima posició.

Exemples: plu-ja, mà-xim, tí-mid

Les paraules planes NO s'han d'acccentuar quan acaben en les següents terminacions:
-a, -e, -i, -o, -u
-as, -es, -is, -os, -us (si et fixes, és igual que a sobre però en plural)
-en, -in

Exemples: tòxic, carnívor, tèxtil, pròxim, últim, ràpid, fotògraf.

• Les paraules ESDRÚIXULES són les que tenen la síl·laba tònica en l'antepenúltima posició.

Aquestes s'accentuen sempre:
Exemples: Mú-si-ca, lí-qui-da, lò-gi-ca.


QUÈ ÉS LA SÍL·LABA TÒNICA?
FES CLICK AQUÍ

QUADRE RESUM

Diccionaris en línea

Diccionari de llengua catalana (DIEC)

Diccionari.cat